Mai Enrere!
Sunday, July 31, 2005
Ya estamos en casa!!!
Yo ya llegué de NY, una gran ciudad, y después de visitar a una gran amiga ya estoy en casa. Hoy he celebrado el aniversario de mi abuelo que ha cumplido 95 años, toda una gran persona con mucha historia por contar, ahora me espera un mes de relax para hacer muchas cosas y algunas de ellas son preparar las fotos (entre los 3 tenemos unas 3000 fotos) jajajaja.
Me despido en castellano porque ahora ya hay muchas personas que nos siguen y no entienden el catalan. y prometo que arreglaremos esto para que se entienda en varios idiomas, así como os invito a que dentro de un mes os volvais a conectar y asi veais los cambios que hemos preparado.
Un fuerte abrazo y pocos besos (jajajaj)
Buenas vacaciones.
ara que hi penso...
sí, ara que hi penso, i a tall de petita observació: tants comentaris i tanta mofa, i resulta que la maleta blava de la cremallera ha arribat a la destinació final en perfectes condicions, fins i tot a punt per encarar un altre viatge de característiques similars. Què que no?!!! :D
Saturday, July 30, 2005
volem tornar a començar la volta!!!
ara que ja som a caseta... bé, si més no, dos dels membres de l'expedició (l'Albert i l'Uri); en Francesc encara volta pels Estats Units, més concretament per Nova York. En teoria ha de tornar demà (diumenge).
doncs ara que ja som a caseta, i que ja hem pogut constatar que tot continua a lloc, i hem pogut comprovar que les parets de casa continuen dretes, i hem pogut certificar que evidentment a la feina no hi ha hagut cap catàstrofe per la nostra absència, i hem pogut copsar com ens tornàvem a endinsar en aquella mateixa rutina que deixàvem a finals de juny... ara hem vist que un altre mes de vacances no ens aniria malament!!
per descobrir nous paratges, seria millor variar lleugerament el recorregut (això sí, sense anar `mai enrere´!), però com que tampoc tenim dret a demanar més del compte, ens conformem amb repetir la volta que hem fet.
som-hi?
Monday, July 25, 2005
Reflexio 3
Ja des dels estats units amb molta patria per bandera. Es nota que la gent es diferent, l-ambient es diferent, molt bo quan no passa res pero no acabes destar del tot segur de quina seguretat et cobreix les espatlles.
Respecte el menjar... buff... si continuem gaires dies mes ens engraixerem de valent.
I tot aixo es a lo grande, tot, els cotxes, les begudes... tot
B nomes em resten 3 minuts per acabar el comentari. i acabare dient que fare una ultima reflexio mes endavant.
PD. estem fent molts amics i amigues de tots els indrets.
Gracias por todo a todos y todas.
petons fra./)
The end

Aixo s acaba :(
En Francesc continuara un parell de dies a New York, l Oriol i jo tornem avui mateix (arribem dimart a les 19:30 a Bcn via Londres si algu ens vol venir a rebre ;))
Encara posarem alguna cosa mes a la web pero ja sera des de Catalunya i potser en Francesc des de N.Y.
Gracies a tots els que heu anat mirant la web!
Sunday, July 24, 2005
Saturday, July 23, 2005
L.A. :: Bullrun
Tot sortint del Kodak Theater (on es donen els Oscars(tm)) vam trobar la sortida de la cursa de cotxes Bullrun que va des de los Angeles fins a New York (costa a costa)



Jugador de basket de la NBA, Denis Rodman crec
Friday, July 22, 2005
Los Angeles :: Cienciologia
Al cap de poca estona de rondar per L.A. ja ens han enganxat la gent de la ciencologia. Hem assistit a un visita d una hora :)

Per a mes informacio http://www.scientology.org
Thursday, July 21, 2005
Wednesday, July 20, 2005
Tuesday, July 19, 2005
Monday, July 18, 2005
Deixem San Francisco
Aquest di...dilluns (es que ja no sabem a quin dia estem!) sortim cap a Las Vegas. Un parell de dies de cami per arribar a la ciutat dels casinos i del joc. Durant el trajecte: carreteres de rectes interminables, deserts sufocants, i algun motel de carretera que ens haura d acollir...
El darrer dia a San Francisco ha servit per acabar de visitar aquelles coses que havien quedat pendents. Hi hauriem pogut invertir unes setmanes mes, pero ho hem hagut de fer en el temps que teniem...
Tambe hem visitat Berkeley (amb la famosa universitat de California, la caseta de l Andreu i la Magda de qui ja ens hem hagut d acomiadar, i una colonia de catalans mes nombrosa del que haguessim imaginat; mes detalls: algun dia d aquests, que son les dues de la nit i d aqui a unes cinc horetes ens espera el "carro america" que ens ha de fer correr unes quantes milles...).
A reveure!
Sunday, July 17, 2005
Saturday, July 16, 2005
Friday, July 15, 2005
ja estem a California!
hem tornat a canviar d estacio. deixant enrere Australia i tot el que aquest continent comporta (entre la llarga llista de coses, l hivern austral), ens hem trobat de nou amb l estiu, en aquest cas amb l estiu nordamerica.
el viatge ha anat be. tot i la vintena d hores de durada (entre Sydney i Auckland, i de Nova Zelanda a San Francisco), ara les hores als avions ja ens passen com si res.
avui comensssa, per tant, la tercera (i ultima...) de les etapes. tot i aixi, encara queden una desena de dies per davant, de manera que encara tenim temps de fer moltes fotos!
tots be de salut, i la linia del cansament prou avall com per comensssar a recorrer els racons dels Estats Units que tenim previst visitar. Aixi que sense perdre mes temps... anem a voltar!
Mai enrere.
dies de mes de quaranta hores!!
el viatge segueix. El d ahir va ser el dia mes llarg dels 10.000 i escatx que portem viscuts fins ara: va tenir, segons els calculs aproximats, unes quaranta hores i quart (les primeres dotze i quart les vam passar a Sydney; dues i quart volant de Sydney a Nova Zelanda; tres fent el transbord a Aucland; onze hores de vol cap a San Francisco; i com que quan vam arribar a California eren quarts d una del migdia, vam acabar d arribar a la mitjanit sumant encara onze hores i tres quarts mes al dia 15 de juliol. el resultat: aquestes quaranta hores i escatx en un sol dia.
Avui el dia nomes n ha durat 24, pero tot i aixi tambe s ha fet llarg. Entre altres coses, al mati hem anat a la preso d Alcatraz, i a la tarda hem llogat bicis que ens han permes recorrer bona part de la ciutat. Dema sera el darrer dia a San Francisco.
Dilluns al mati sortim en cotxe cap a Las Vegas, on estarem tres dies. Si entre ruleta i ruleta o entre partida de poquer i partida de poquer trobem alguna estona, ja procurarem donar senyals de vida. Una cosa es evident: mai mai enrere!!!!
Sydney s acaba :(
Australia, Sydney i la Marta Cabot s acaben el dia 15 de Juliol!! :(((
Per ofegar la nostra pena anirem cap a San Francisco, California!
Amb els canvis horaris viurem un dia 15 de Juliol de 30 o 40 hores (encara no ho hem pogut calcular al detall)
NZ0104 Fri 15th Jul 2005 Sydney(11:30) --> Auckland(16:30)
NZ0008 Fri 15th Jul 2005 Auckland(19:20) --> San Francisco(12:20) (viatjem enrera en el temps! tot son hores del dia 15 de Juliol!)
Fins aviat!
Thursday, July 14, 2005
Wednesday, July 13, 2005
Port Macquarie :: Vida al backpacker
El mes amunt que hem arribat ha estat Port Macquarie (400Km nord de Sydney aprox.) i basicament hem fet vida amb la gent del backpacker
La caseta, mes info aqui. Thanks Michelle!!
Rollo acudit: 1 irlandesa, 1 austriaco, 1 mejicana, 3 catalans i UNA catalana (Marta)... i encara hi falta gent!
Sortida del sol, a les 5 i pico del mati!
Tenim una pila de fotos com aquesta :)Tuesday, July 12, 2005
Monday, July 11, 2005
Avis informatiu
Hola,
Avui hem llogat un cotxe (automatic i amb el volant a la dreta!) i anirem a donar un tomb cap al nord de Sydney.
Probablement sera dificil actualizar el blog els proxims dies. No deixeu pero de fer-hi comentaris! :)
La troupe.
Sunday, July 10, 2005
Saturday, July 09, 2005
que estiguin alerta, els cangurs!
avui es el dia que ens haviem marcat per menjar cangur. I com que tot el que fins al moment ens hem anat proposant ho hem anat aconseguint (ningu pot dir el contrari), no acabara el dia sense tenir un tros de cangur a l estomac.
el problema es que pensavem anar al zoologic perque alla estavem segurs que en trobariem, i com que els tenen mig engabiats, vam creure que seria mes facil tirar-nos sobre d ells i aixi poder fer alguna queixalada... pero resulta que se ns ha fet tard i al zoo ja han tancat, de manera que ens veurem obligats a sortir de cacera aquesta nit. ei!, i anirem a dormir havent menjat cangur. Paraula dels "maienrere-expeditioners".
Friday, July 08, 2005
Thursday, July 07, 2005
Plans per als propers dies: els voltants de Sydney
La ciutat de Sydney ja la tenim practicament del tot apamada. Aquest divendres acabarem de visitar quatre coses que ens queden (sessio de mercat a Chinatown al mati, i la zona de Darling Harbour despres, entre d altres).
A partir d aqui, ens dedicarem a fer un cop d ull als voltants de la ciutat que ens ha acollit aquests darrers dies. Dissabte anirem cap a l interior, cap a les Blue Mountains. Diumenge anirem cap al nord, a les platges de Manly. I despres d un dia de repos (o "dia lliure") que sera dilluns, marxarem tres dies en cotxe cap mes al nord. Anirem tirant fins que ens cansem (o tirarem fins a la meitat de cansar-nos, que despres hem de tornar). La idea inicial era llogar una furgoneta o una autocaravana, pero les empreses que s hi dediquen o les llogaven per setmanes complertes, o no en tenien cap a disposicio. Al final ho farem en cotxe.
Fins al dia d avui, tots i tot be. Els avions arriben a lloc; el cansament ens deixa anar tirant; cap accident ni incident remarcable (a banda d algun estrip de pantalons); els estomacs responen perfectament; els jets lags els superem amb poques poques; etc. En definitiva, tot be.
Seguirem fent cami.
reflexio II
Arribem a l-equador del viatge i continuem frescos... aixo es un no parar, ara que estem aposentats a Sydeny estem visitant moltes coses. La marta esta mes guapa que de costum. Estic molt content que tot li vagi molt b, ja parla perfectament l-angles, i te molta gent coneguda.
La ciutat es un encant, tot i que no saps mai on mirar a l-hora de travesar els carrers(els cotxes van al reves). Et sorpren que a la ciutat no hi hagi cap grafitti ni gamberrada, la gent cuida molt tot, i no tinc cap queixa., estic allucinant amb algunes comparacions que faig amb espanya o catalunya,....
mare de deu... quantes coses que es poden millorar..
B fins la propera reflexio.
See you later!!! (fins despres)
Francesc
La gent que viatge en transports publics no posa els peus als seients del davant(per tal destar mes comodes) perque esta prohibit i penalitzat.
Wednesday, July 06, 2005
Tuesday, July 05, 2005
Monday, July 04, 2005
Sunday, July 03, 2005
ja ha arribat l hivern!!!!!
Avui hem comencat el segon tram del trajecte. El vol que ens ha portat cap a l hivern austral tambe ha estat placid. Si el primer dia vam atravessar per l aire tota Russia (i fregant els paisos escandinaus, la Xina i tota la zona de Mongolia), aquesta vegada hem creuat l ocea Pacific de nord a sud sense practicament sobrevolar cap porcio de terra (en tot cas, l unica excepcio d alguna d aquestes minuscules illes que amb prou feines sabem que existeixen).11 hores i 50 minuts d avio (i uns 9.000 quilometres de recorregut) ens han portat fins a Auckland (Nova Zelanda), des d on hem agafat el vol cap a Sydney (aquest, de "nomes" tres horetes i de poc mes de 2.000 quilometres).
A banda de la dotzena d hores de vol, durant el trajecte cap a Nova Zelanda ens n han pres tres mes, tot i que despres ens n han tornat una (potser als informatius d Australia deuen dir que "son les 4; una hora mes a les illes neozelandeses").
Total, que hem arribat a Sydney a les 8.30 hora japonesa, que hem hagut de convertir en les 10.30h. Aixo si, ara tenim una desena de dies per endavant per poder gaudir d aquestes terres.
Salutacions i a reveure!
Saturday, July 02, 2005
PESAR FIGUES, L ESPORT NACIONAL
Al bus, al tren, a l estacio, o fins a la discoteca!, qualsevol lloc es bo per practicar el que de ben segur a dia d avui ja es l esport que te mes seguiment al pais nipo. I es que els japonesos i les japoneses aprofiten qualsevol moment del dia per fer una capcinadeta, per curta que sigui. Un parell de minuts son suficients per endinsar-se en el mon dels somnis, al mateix temps que (en la majoria dels casos, i sobretot quan es tracta d una dormida amb algun mitja de transport com a escenari), s inicia un balanceig que potser passa per alt a qui el produeix, pero que neguiteja (i molt) a tots aquells qui l envolten. S estableix una mena de dialectica entre la llei de la gravetat, la inercia i la inestabilitat del tren, i un estrany equilibri oniric que et mante en posicio vertical quan tu sobrepasses el llindar del son. Parlem d aquells instants que ballen en aquella franja imprecisa que separa els adormits dels desperts. Van baixant, i baixant, i baixant encara una mica mes... Alguns practicament s ajauen sobre el company de seient mes proper; altres gairebe s agenollen a terra. I sense exagerar! Fan patir i tot!
Afortunadament, pero, tenen com una mena de molla que el fa de "tope" i els atura just quan sembla que hagin d acabar de caure. I, a mes, d una forma automatica que sorpren per la seva maxima precisio. Com tambe sorpren que mai mai (o gairebe mai) els passi la parada. O be estan en una fase permanent de pre-alerta, o be estan programats per despertar-se en el moment exacte en el qual s obren les portes de la seva estacio; deu tenir a veure amb l elevat nivell tecnologic en el qual viuen...
Desconeixem les possibles repercussions que aquesta singular activitat pugui tenir a nivell medic (no sabem quins problemes de salut que se n poden derivar, pero molt probablement no son pocs. Es clar que tambe es pot donar l efecte contrari: que aquests petits i continuats descansos permetin a l organisme arribar a un estat de benestar i relaxament del tot inoit per a nosaltres. I potser ajuda a conservar en gran mesura la flexibilitat que amb el pas dels anys nosaltres anem perdent. Tampoc podem fer referencia als hipotetics transtorns que es poden donar en l ambit sociologic... Es clar que, a banda d aprofitar les estones mortes que impliquen inevitablement uns desplacaments del tot necessaris, aquest esport permet una absoluta desconnexio dels problemes i maldecaps que altres cultures arrosseguen a tothora.
Pero el que tampoc no volem deixar de posar de manifest, es una preocupacio que ens turmenta: i es que, com a consequencia de la reiterada practica d aquest esport nacional, a llarg termini, potser el Japo s acaba transformant en un pais de geperuts... Pero vaja, ja s ho faran!
-by uri-
Reflexio
Aixo s-acaba, avui tenim el mati per visitar gent rara a un parc i continuar el viatge cap a Sydney, aixo ja esta, la veritat s-ens ha fet curt, i ens hem quedat al.lucinats de com son de bons aquesta gent, cal aprendre mooooooooltes coses, des dels papers pel terra, l-amabilitat, les religions, reciclar, biciletes, distribucio de la casa, la cuina, l-arquitectura...bufff
Hi ha una foto que diu (com a les pelis) i la veritat es que ES MILLOR, encara no he marxat i ja tinc ganes de quedarm-hi i saber mes coses.
Realment la vida es pot viure de moltes maneres: amb molt, amb poc, amb menys encara i amb ilusio, tot es possible.
Cal fer un mon millor!!!!!
B, nomes volia donar una reflexio una mica seria d-aquest viatge que veig que te un seguiment tipus gran hermano... qui guanyara? i arribara a la final?
Vinga, records a tots i totes (y a los que no entienden el catalan).
primer balanc, acabant ja tokyo...
despres d un primer dia d aeroports, moltes hores de vol i arribada al japo, els seguents dies ens han permes coneixer tokyo i tambe la zona interior del pais.
el segon dia vam fer, sobretot, tokyo, mentre que des del segon dia i fins ahir vam estar a una zona interior de temples immensos i palaus imperials. la pluja no ha deixat d acompanyar nos, pero ens n anem sortint.
hem tingut temps de fer "banyitus", karaokes, visitar un mercat de peix, etc.
avui i dema al mati acabarem de fer tokyo, i dema a la tarda sortim cap a nova zelanda destinacio sydney. ara que ja ens estavem tornant fans de la gastronomia nipona...
seguirem informant!























































































































































































