<body><script type="text/javascript"> function setAttributeOnload(object, attribute, val) { if(window.addEventListener) { window.addEventListener('load', function(){ object[attribute] = val; }, false); } else { window.attachEvent('onload', function(){ object[attribute] = val; }); } } </script> <div id="navbar-iframe-container"></div> <script type="text/javascript" src="https://apis.google.com/js/plusone.js"></script> <script type="text/javascript"> gapi.load("gapi.iframes:gapi.iframes.style.bubble", function() { if (gapi.iframes && gapi.iframes.getContext) { gapi.iframes.getContext().openChild({ url: 'https://www.blogger.com/navbar.g?targetBlogID\x3d13826296\x26blogName\x3dMai+Enrere!\x26publishMode\x3dPUBLISH_MODE_BLOGSPOT\x26navbarType\x3dBLUE\x26layoutType\x3dCLASSIC\x26searchRoot\x3dhttp://maienrere.blogspot.com/search\x26blogLocale\x3den_US\x26v\x3d2\x26homepageUrl\x3dhttp://maienrere.blogspot.com/\x26vt\x3d-7574917738809047957', where: document.getElementById("navbar-iframe-container"), id: "navbar-iframe" }); } }); </script>

Saturday, July 02, 2005

PESAR FIGUES, L ESPORT NACIONAL

Al bus, al tren, a l estacio, o fins a la discoteca!, qualsevol lloc es bo per practicar el que de ben segur a dia d avui ja es l esport que te mes seguiment al pais nipo. I es que els japonesos i les japoneses aprofiten qualsevol moment del dia per fer una capcinadeta, per curta que sigui. Un parell de minuts son suficients per endinsar-se en el mon dels somnis, al mateix temps que (en la majoria dels casos, i sobretot quan es tracta d una dormida amb algun mitja de transport com a escenari), s inicia un balanceig que potser passa per alt a qui el produeix, pero que neguiteja (i molt) a tots aquells qui l envolten. S estableix una mena de dialectica entre la llei de la gravetat, la inercia i la inestabilitat del tren, i un estrany equilibri oniric que et mante en posicio vertical quan tu sobrepasses el llindar del son. Parlem d aquells instants que ballen en aquella franja imprecisa que separa els adormits dels desperts. Van baixant, i baixant, i baixant encara una mica mes... Alguns practicament s ajauen sobre el company de seient mes proper; altres gairebe s agenollen a terra. I sense exagerar! Fan patir i tot!
Afortunadament, pero, tenen com una mena de molla que el fa de "tope" i els atura just quan sembla que hagin d acabar de caure. I, a mes, d una forma automatica que sorpren per la seva maxima precisio. Com tambe sorpren que mai mai (o gairebe mai) els passi la parada. O be estan en una fase permanent de pre-alerta, o be estan programats per despertar-se en el moment exacte en el qual s obren les portes de la seva estacio; deu tenir a veure amb l elevat nivell tecnologic en el qual viuen...
Desconeixem les possibles repercussions que aquesta singular activitat pugui tenir a nivell medic (no sabem quins problemes de salut que se n poden derivar, pero molt probablement no son pocs. Es clar que tambe es pot donar l efecte contrari: que aquests petits i continuats descansos permetin a l organisme arribar a un estat de benestar i relaxament del tot inoit per a nosaltres. I potser ajuda a conservar en gran mesura la flexibilitat que amb el pas dels anys nosaltres anem perdent. Tampoc podem fer referencia als hipotetics transtorns que es poden donar en l ambit sociologic... Es clar que, a banda d aprofitar les estones mortes que impliquen inevitablement uns desplacaments del tot necessaris, aquest esport permet una absoluta desconnexio dels problemes i maldecaps que altres cultures arrosseguen a tothora.
Pero el que tampoc no volem deixar de posar de manifest, es una preocupacio que ens turmenta: i es que, com a consequencia de la reiterada practica d aquest esport nacional, a llarg termini, potser el Japo s acaba transformant en un pais de geperuts... Pero vaja, ja s ho faran!


-by uri-

0 Comments:

Post a Comment

<< Home